Aquí teniu la classificació. Enhorabona a tots i totes, i fins l’any que ve!
8a Edició de La Silvestre de Renau
Ja s’apropa La Silvestre!
El proper diumenge 29 de desembre de 2019 hem organitzat una cursa de muntanya (8’38 km) i caminada popular (5 km) pels entorns de Renau. Podeu consultar els recorreguts a la nostra pàgina de Wikiloc:
Us podeu inscriure tant en la modalitat ‘córrer’ com ‘caminar’ omplint el formulari electrònic que trobareu al següent enllaç:
Abans d’inscriure-us, us demanem que llegiu atentament el reglament de participació:
El tret de sortida per ambdues modalitats serà a les 11:30h a la Plaça de l’Església de Renau. Podreu recollir els vostres dorsals des de les 10:30 fins a les 11:00h a la Plaça de l’Església. Per a un bon funcionament de l’esdeveniment, us demanem que vingueu amb temps, i que deixeu els cotxes fora del nucli antic.
Al final de la cursa hi haurà avituallament (aigua, suc i fruita). I, quan acabem tots, a partir de les 12:30h farem un vermut plegats, cortesia de Vermut Medusa de La Secuita, Restaurant Les Tines, restaurant El Maset, l’Agrocasal i l’Ajuntament de Renau.
Resultats VII Silvestre de Renau
Aquí teniu la classificació. Enhorabona a tots i totes, i fins l’any que ve!
Arriba la 7a edició de La Silvestre de Renau
Tornem amb La Silvestre!
El proper diumenge 30 de desembre de 2018 hem organitzat una cursa de muntanya (8’38 km) i caminada popular (5 km) pels entorns de Renau. Podeu consultar els recorreguts a la nostra pàgina de Wikiloc:
Us podeu inscriure tant en la modalitat ‘córrer’ com ‘caminar’ omplint el formulari electrònic que trobareu al següent enllaç:
Abans d’inscriure-us, us demanem que llegiu atentament el reglament de participació:
El tret de sortida per ambdues modalitats serà a les 11:30h a la Plaça de l’Església de Renau. Podreu recollir els vostres dorsals des de les 10:30 fins a les 11:00h a la Plaça de l’Església. Per a un bon funcionament de l’esdeveniment, us demanem que vingueu amb temps, i que deixeu els cotxes fora del nucli antic.
Al final de la cursa hi haurà avituallament (aigua, suc i fruita). I, quan acabem tots, a partir de les 12:30h farem un vermut plegats, cortesia de Vermut Medusa de La Secuita, Restaurant Les Tines, restaurant El Maset, l’Agrocasal i l’Ajuntament de Renau.
Aquest any també comptem amb la col·laboració del Club d’Atletes del Baix Gaià 🙂
Us esperem!
La primavera ja arriba a Renau, i amb ella les orenetes
Tothom sap que les orenetes indiquen l’arribada de la primavera. A Renau ja fa un parell de setmanes que se n’hi veuen, i en pocs dies ja les començarem a veure posar a punt els nius per criar, com fan cada any.
Al nucli de Renau hi nidifica una important colònia d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum), l’espècie més abundant, i de la que tenim comptabilitzats 105 nius a tot el poble. De dors negre i ventre blanc, la podem veure volar a mitja alçada amb ràpids moviments d’ales caçant sobre els camps que envolten el poble. Aquesta espècie construeix els nius en forma de bol tancat sota l’aler de les taulades. Davant del casal podeu veure l’agrupació més gran que hi ha al poble, amb uns 50 nius.
També hi és present a Renau, tot i que en menor nombre, l’oreneta vulgar (Hirundo rustica). De vol més magestuós i veloç, es caracteritza per tenir un color del dors negre amb viratges blavosos, el pit vermellòs i una llarga cua forcada, visualment més llarga en els mascles. A diferència de l’oreneta cuablanca, aquesta espècie prefereix fer els nius dins de les cases, en taulades dels patis interiors, magatzems, garatges, etc. El niu té forma de bol, però és més obert que en el cas dels nius de l’oreneta cuablanca. Podríem dir que és més “casolana”, ja que no l’importa compartir la criança dels seus polls amb els habitants de la casa, sempre i quan no se les molesti massa i tinguin sempre oberta l’entrada a l’estança on fan el niu.
Les orenetes aprofiten els nius construïts anys anteriors. Cada primavera el contingent d’individus que arriba varia i no sempre tots els nius queden ocupats. Quan les parelles reproductores escullen el niu (sovint el mateix d’anys anteriors) comença una feina conjunta per posar-lo a punt, reparar-lo si està fet malbé o fins i tot construir-ne un de nou si ho consideren. Com sabeu, els nius de les orenetes estan construïts amb fang, que recullen dels bassals dels camps i les vores dels rius i torrents. Si les pluges de primavera són escadusseres, se’ls fa molt dificil aconseguir aquest material i poden tenir veritables problemes per condicionar el niu.
Les orenetes s’alimenten exclusivament d’insectes i són grans consumidores de mosquits, per la qual cosa fan una funció molt important de control de plagues, especialment d’aquelles espècies d’insectes que volen durant el dia, com el mosquit tigre, molt abundant a la nostra zona.
Els darrers anys s’està veient que l’arribada de les orenetes s’està avançant com a conseqüència del canvi climàtic. L’increment de les temperatures i la disminució de les precipitacions escurça la migració i s’ha comprovat que molts individus fins i tot ja no creuen l’estret de Gibraltar per hivernar a Àfrica, i es queden al sud de la Península Ibèrica. Tanmateix, això és una tendència, i pot haver-hi variacions en sentit contrari d’un any a un altre. Per exemple, aquest any encara no ha arribat el gruix de la població que nidifica a Renau i, excepte en dos o tres nius, en la major part no hi ha encara activitat. Tampoc no s’observen encara grans grups d’orenetes caçant al matí o al vespre. Però esperem que serà qüestió de dies tornar a sentir el seu guirigall quan caminem pels carrers del poble.
Pengem noves caixes niu per aus insectívores
El dissabte 17 de febrer, 20 amics i amigues de Renau Natura varen aprofitar la bonança en el temps per penjar noves caixes niu per l’entorn natural de Renau.
Vista la ràpida degradació de les que havíem penjat fins ara, des de l’entitat ambiental vam decidir fer una inversió en 15 caixes niu prefabricades de la marca alemanya Schwegler. Aquestes caixes comercials estan fabricades en un material de “ciment-fusta”, amb resines naturals, i garanteixen una durabilitat de fins a 60 anys. Això ens permetrà reduir el manteniment només a la rutina anual de revisar-les i netejar-les per dins.
Als pocs dies de penjar-les ja hem observat algunes parelles de mallerengues carboneres interessades en algunes de les caixes, fet que ens fa pensar que tindran un bon èxit d’ocupació fins i tot aquesta mateixa primavera.
Volem recordar que les caixes niu són una ajuda artificial per augmentar les cavitats en els arbres perquè les aus insectívores forestals “troglodites” hi puguin fer el niu, especialment en entorns forestals joves mancats d’arbres vells (que són els que ofereixen més cavitats de forma natural), com són els boscos que envolten Renau. D’aquesta manera, n’aconseguim potenciar la població.
Les diverses espècies de mallerengues, a més de ser ocells especialment bonics, són grans aliades en el control de plagues forestals i agrícoles, com la processionària del pi, depredant un nombre elevat d’orugues, sobretot a finals d’hivern i principis de primavera.
Durbecs a Renau
La nota naturalística d’aquesta setmana és ornitològica. Aquests dies d’hivern pels voltants de Renau estem veient una espècie d’ocell molt bonic, gens abundant en aquest territori durant altres èpoques de l’any: el durbec (Coccothraustes coccothraustes). El durbec és l’espècie més grossa de la família dels fringílids (la mateixa que la de les caderneres o els pisans). De fet, és una mica més gros que un pinsà.
El durbec és un ocell comú a Catalunya, però l’hàbitat on se’l troba durant la major part de l’any son principalment els boscos d’arbres caducifolis, rouredes i boscos de ribera de la Catalunya humida.
És un ocell que mostra un plomatge entre rogenc i marronós, amb bandes blanques a a cua i les ales, molt variable depenent de si es tracta d’un ocell jove, adult, mascle o femella. Però la característica més peculiar d’aquesta au és el seu enorme bec, certament molt gros en relació amb la mida del seu cos (aquest tret denota clarament el nom que se li dona a aquest ocell en castellà: picogordo). El cap i el coll també són gruixuts, fet que el converteix en un dels ocells d’Europa amb una major força en el bec, sinó el que més. Això els permet poder trencar, només amb el bec, llavors i fruits molt durs, com els pinyols de cirera o d’olives. Penseu que per trencar aquests pinyols és necessari aplicar una força d’entre 40 i 80 kg! Tot un prodigi de la natura.
Tot i que el durbec viu sobretot en zones de muntanya mitjana, molt boscoses i força humides, durant l’hivern sovint es desplaça cap al sud, a zones de terra baixa, més càlides i fins i tot litorals, empés pels freds que baixen del nord.
Això és el que està passant aquest hivern a Catalunya on, després de moltes setmanes amb entrades de vent del nord, s’ha produït un desplaçament molt important d’aquest ocell cap al sud. Això ha fet que aquests dies estiguem veient a Renau molts durbecs, sovint barrejats amb estols de pinsans, estornells i caderneres, però també en solitari o en petits grups de 4-6 individus.
Si voleu provar de veure’ls el torrent és un dels llocs més favorables, ja que s’acostumen a moure per les branques més altes dels pollancres, que ara no tenen fulles. Això sí, necessitareu uns binocles perquè és un ocell molt tímid, i us haureu de moure en silenci i mirar-lo de lluny sense que se senti amenaçat.
Santi Pérez
Revisió de caixes niu
Aquest dissabte hem anat a revisar les 12 caixes niu que tenim penjades al voltant del poble. Aquesta feina s’ha de fer cada any, passada la temporada de cria de les aus, per fer un seguiment del grau d’ocupació, netejar-les i reparar aquelles que estiguin en mal estat. L’objectiu és deixar-les a punt per la nova temporada, que aviat començarà.
Aquestes caixes niu les vam construir ja fa tres anys en una jornada de voluntariat amb la canalla del poble. És un model dissenyat per a la nidificació de pàrids, bàsicament mallerengues.
Font: wikimedia commons
Font: wikimedia commons
Font: wikimedia commons
Hem comprovat que totes les caixes niu han tingut de nou un 100% d’ocupació durant l’any 2017, fet que demostra que el territori que envolta el poble és deficitari en cavitats útils perquè aquestes espècies hi puguin fer el niu, fet d’altra banda normal, tenint en compte que els boscos de Renau són pinedes molt joves (com a màxim d’entre 40 i 60 anys) que van recuperar de forma espontània zones de conreu abandonades. Els arbres dels boscos joves no són prou madurs com per generar arbres morts per vellesa, cavitats i forats al tronc, on aquestes espècies hi farien de forma natural el niu.
Fins i tot la caixa penjada en un dels pins de la plaça (visible per a tothom) també ha estat ocupada aquest estiu passat per una família de mallerengues carboneres.
Algunes encara tenien ous no viables que havien estat abandonats, potser per la pèrdua de la mare o per depredació. També hem de dir que més de la meitat de les caixes s’havien fet malbé i algunes ja són inservibles. Tres caixes han estat depredades per picots, que a base de picar i picar el forat d’entrada de la caixa, aconsegueixen fer-lo prou gran com per entrar-hi el cap i capturar els pollets.
Tot això ens fa pensar en que haurem de canviar el disseny de les caixes i construir-ne de noves molt més resistents, no només a les condicions ambientals, sinó també a prova de picots i altres possibles depredadors naturals.
Les caixes són aprofitades també per diversos insectes per hivernar, com per exemple aquestes xinxes de l’ordre dels hemípters de les que hem trobat en gran quantitat a dins.
També hi hem trobat la xinx americana dels pins (Leptoglossum occidentalis), un insecte de la família dels heteròpters originari de les Muntanyes Rocallosses i el nord de Mèxic, que s’ha estès per tota Europa i els boscos de la Península Ibèrica i és considerat una espècie invasora. S’alimenta de les acícules i les llavors dels pins i pot arribar a actuar com a plaga forestal i causar danys importants en els boscos afectats. De moment pensem que el seu impacte en el retalls forestals de Renau no és important, però sí serà interessant seguir de prop l’evolució i possible expansió d’aquest insecte.
Resultats VI Silvestre de Renau
Classificació
Moltes gràcies a tots per participar i ajudar-nos a consolidar aquesta cursa i caminada que any rere any ens regala un dia per a gaudir del nostre entorn i compartir sensacions amb els 250! participants d’aquesta sisena edició.
Postposem La Silvestre
Hola,
La previsió meteorològica per demà és molt dolenta, hi ha un 90% de probabilitats de pluja, i uns 20-40 litres acumulats entre avui i demà. Hem volgut esperar fins a l’últim moment, però finalment l’organització hem decidit postposar La Silvestre a diumenge vinent, dia 14, en el mateix horari. D’aquesta manera, podrem garantir un millor funcionament.
Us demanem que, si us ve de gust participar, torneu a fer la inscripció al mateix enllaç. A partir de demà a les 9h estarà operatiu.
Esperem que entengueu la decisió i ens veiem la setmana vinent!
Associació Renau Natura
Renau Natura 